Un correu d’en Jim

En Jim va ser un dels grans pioners de l’estudi del fum ambiental del tabac. Quan molts encara apreníem i discutíem si respirar el fum dels altres era realment un problema, ell ja el mesurava, feia números i demostrava que sí, que allò tenia conseqüències. Però, rellegint els correus, per escriure aquestes i altres línies sobre el Jim, m’he adonat que recordo sobretot una altra cosa.

Un dels primers que he trobat és una petició meva d’un article. Res extraordinari. En Jim em respon de seguida i me l’envia. Anys després, quan vam publicar sobre fum del tabac en espais exteriors, va ser ell qui ens va escriure: ho havia llegit, li havia interessat i ens enviava dades i càlculs seus perquè pensava que ens podien ser útils. Després vindrien discussions sobre mesuraments, calibratges, congressos, projectes europeus o la seva implicació decidida en la carta dels científics sobre la insensatesa d’Eurovegas.

Amb els anys, quan ja no podia fer viatges llargs, continuava oferint-se a revisar materials. I fins i tot en plena pandèmia, continuava demanant articles i interessant-se per allò que investigàvem. N’he parlat aquests dies amb alguns col·legues, i l’hem recordat al blog de la revista Tobacco Control (vegeu més avall). Tots vam aprendre d’ell, de la seva saviesa però també de la seva amabilitat.  Potser aquest és el seu llegat menys visible.

En Jim no només ens va ajudar a entendre el fum ambiental del tabac. També va ajudar a construir la comunitat internacional que l’ha estudiat.

I alguns, a Barcelona, vam tenir la sort de formar-ne part. Descansi en pau.

També recorden en Jim:

Comments

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *