Aquella llum d’Orkney

He sabut fa una estona de la mort de David Simpson, per un post a Facebook. La notícia m’ha entristit i m’ha retornat molts records.

Vaig conèixer en David al Congrés del CNPT de Salamanca, el 2005. Va venir a donar suport al moviment de control del tabac a Espanya en un moment especialment important, quan s’estava gestant la que acabaria sent la primera llei espanyola de control del tabaquisme. Ja era una figura molt respectada internacionalment, però el que recordo és sobretot la seva generositat i el seu interès sincer per allò que passava al nostre país.

Aquella coneixença va persistir, amb alguna trobada en congressos i reunions internacionals i correspondència freqüent. David era l’editor de la secció News Analysis de la revista Tobacco Control i, gràcies a ell moltes denúncies, debats i avenços del control del tabac a Espanya van trobar ressò internacional a la revista. Com les cigarretes de xocolata que encara es venien per Reis, els avenços de la llei de 2005, els aeroports que continuaven plens de fum o la reforma de 2010.

Darrera les “news” que li proposava hi havia sempre la seva reflexió i mirada crítica, els seus suggeriments intel·ligents i una enorme cura pels detalls. La seva tasca com a editor era excepcional.

Entre els records que guardo del David hi ha una fotografia que em va enviar del paisatge que veia des del seu escriptori a Orkney. Amb el sol tot just emergint a l’horitzó, una llum daurada molt suau obrint-se pas entre núvols immensos i l’aigua tranquil·la. Era el desembre de 2009, i estàvem cuinant una “news” per anunciar la reforma de la llei. Me la va enviar després que jo li expliqués que tot plegat anava més lent del que ens pensàvem… la llei 42/2010 no es va aprovar a les Corts espanyoles fins just un any després, el 21 de desembre de 2010!

Em va fascinar que algú que treballava a Londres no tingués cap mandra a recórrer centenars de quilòmetres (per terra!) per passar els caps de setmana en aquella illa a l’extrem remot del nord de la Gran Bretanya. D’alguna manera, aquella imatge transmetia també una part de la seva personalitat: independent, singular i profundament vinculada als llocs que estimava.

Per a molts de nosaltres, en David va ser molt més que un activista i un editor. Va ser un aliat, un mentor discret i una de les persones que van ajudar a connectar el moviment de control del tabac d’Espanya amb el món. En David ens deixa, com la foto de l’albada sobre Scapa Flow, el record d’una presència lluminosa i serena. Sempre disposat a ajudar. Sempre disposat a donar una mirada internacional al que fèiem des d’aquí.

Descansa en pau, David. I gràcies per tot el que ens vas ajudar a explicar.

Obituari al blog de Tobacco Control, per Simon Chapman, Mike Daube, Judith Mackay, Bobbie Jacobson, Mark Petticrew.

Comments

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *