Caixa de puros

Autor: Esteve

  • Cómo redactar un artículo… ¡y no me canso!

    Hace unas horas que he vuelto a casa*, cansado pero contento, después de impartir con Ana M. García un seminario sobre “Cómo redactar un artículo científico” de la Fundación Dr. Antonio Esteve, organizadora y “culpable” (sobretodo Fèlix Bosch, su director y buen amigo) de que este Seminario no pare. Y ya van 25 ediciones. 

    Una buena amiga me preguntaba no hace mucho: “mmm… ¿y no estás un poco cansado de dar este seminario?”. Y la respuesta es “no” –ella ya lo sabía. Cuando te gusta la docencia, y además tienes cierta experiencia con la escritura de artículos como autor y como editor de una revista, no te aburres con una cosa así. O al menos yo no me aburro. Me lo paso muy bien. Me siento incluso hasta un privilegiado: enseñar, a partir de lo que has aprendido, de lo que haces a diario, disfrutando, e incluso cobrando por ello, ¡es todo un privilegio! Y más teniendo delante 20 ó 30 personas deseosas de aprender. Cada una con su mochila, con más o menos experiencia, pero que en menos de una hora ya han caido en el embudo y se dejan conducir por él.


    ¿Por qué enseñar escritura cienífica? Sorprendentemente, la escritura científica no es todavía una materia frecuente en los planes de estudio de grado y posgrado, aunque algo se ha avanzado en los últimos años. Aunque los científicos de todos los ámbitos, y no menos en el biomédico, saben de la importancia de publicar (el publish or perish marcó época y sigue causando estragos), las habilidades para hacerlo forman parte, por lo general, del aprendizaje informal de doctorandos e investigadores motivados –¡y eso en el mejor de los casos!. Los investigadores han de escribir y publicar artículos, puesto que sin publicación la investigación queda inconclusa. Una investigación sin publicaciones no es una investigación.

    Como nuestros alumnos saben, en el seminario usamos la metáfora del embudo varias veces: para nosotros es simil de lo que debería ser un artículo. Una estructura por la que conducir a nuestros lectores hacia una única salida posible: comunicar eficientemente los resultados de nuestra investigación. De la misma manera intentamos captar su atención durante el seminario y conducirlos por la anatomía y fisiología del artículo, los trucos para una escritura eficiente, los intríngulis del proceso editorial y la ética en las publicaciones. Y enseñar esas cosas te hace volver a reflexionar sobre ellas, a estar atento para seleccionar nuevos ejemplos, a aprender de los errores, a pensar cómo comunicar mejor, a confrontar el “yo-autor” y el “yo-editor”…

    Estoy contento de haber repartido más de 600 embudos en los últimos 8 años por toda España, codo a codo con Ana, y con la ayuda de Fèlix, Elisabeth, Pol, Laura, Elisabet y Sergi de la Fundación. Doy las gracias a todos ellos, y a los participantes en estas 25 ediciones, por permitirme pensar que de esta manera también contribuyo al avance de la investigación en este país y, sobretodo, por hacerme sentir tan bien.



    *PS: Cuando acabo de escribir esto ya han pasado 24 horas desde el Seminario. Pero las sensaciones no cambian. Y además, he visto un post que me ha hecho sentir bien –gracias Ángela! 🙂

    1ª Edición: Valencia, enero de 2004 (foto: Fundación Dr. Antonio Esteve)

    25ª Edición: Barcelona, mayo de 2012 (foto: Fundación Dr. Antonio Esteve)

  • Per què “Caixa de puros”?

    Començar un bloc amb una
    justificació, un “per què del bloc”, deu ser el més raonable. En el
    meu cas, crec que val la pena tractar d’explicar-ho quan abans millor, perquè
    més d’una i d’un dels qui em coneixeu segur que esteu sorpresos.

    En aquest bloc vull
    intentar combinar escrits amb reflexions, experiències, neguits o simplement
    pensaments de diferents àmbits de la meva vida professional i no tan
    professional. Pensava en l’epidemiologia, com no, en l’epidemiologia del càncer
    i en el control del tabaquisme. Algunes reflexions les he anat canalitzant, i
    les seguiré canalitzant, en el bloc de la Unitat de Control el Tabaquisme, i
    quan calgui, aquí en faré referència. A la “caixa de puros” tindran
    cabuda escrits sobre tabaquisme, potser amb visions més personals que les del
    bloc “institucional”. A més a més, tinc ganes d’escriure i de donar
    difusió a temes de redacció biomèdica  (i
    journalology) l’altra meva gran
    passió professional ara per ara. Però no descarto comentar altres notícies
    sobre divulgació científica, sobre recerca biomèdica
    i la seva gestió, o sobre educació mèdica.

    Tinc ganes que la
    “caixa de puros” tingui un aire ben personal. Com diuen els savis de la London
    School of   Economics     en el blog Impact of Social Sciences, també crec que els “academics“, si ens veiem amb cor i ens agrada, hem de bloguejar el fruit de la nostra recerca
    i part del nostre dia a dia professional. Després del primer any i escaig de
    ciberactivitat, i com molt bé recomanen @twittboy i @ArtePresentar en un post ideal per iniciar-se en Twitter, cal “donar escalfor humana als nostres tuits” i crec que per extensió a la nostra activitat a les xarxes socials. No descarto, doncs, escriure
    sobre com em sento després d’un congrés, explicar algun viatge, parlar del meu
    estimat RCDE, o recomanar un llibre o una cançó.

    Per què “caixa de
    puros”? Doncs com explico en els cursos d’escriptura, en començar a fer
    recerca, prop del mar i al bell mig de les obres olímpiques de Barcelona’92, vaig
    tenir sempre al calaix de la meva taula una caixa de
    puros. En ella anava guardant “retalls”. Retalls de coses que
    m’agradaven. Retalls de cartes rebudes que em servien de model per començar a
    escriure o acomidar-me amb les fórmules correctes en anglès. Retalls amb una
    figura d’un paper que m’havia
    atrapat. Retalls d’un curs que volia fer o d’uns apunts que calia tenir a mà.
    Retalls d’anuncis de beques i de feina. I no només retalls: entrades d’un museu
    visitat d’esgarrapada després d’una reunió, reprint
    requests     o targetes de visita d’epidemiòlegs il·lustres. I a casa tampoc
    han faltat mai les caixes de puros, per guardar alguna que altra foto, lletres
    de cançons inacabades o recordatoris de trobades.
    La meva caixa de puros,
    la del calaix a la meva taula del despatx, va anar alimentant-se a poc a poc, i
    en moltes ocasions m’alimentava a mi. Ara, això és una declaració d’intencions,
    pretenc fer una nova caixa de puros que gràcies a internet pugui també
    alimentar altra gent (sí, això és ser una mica pretenciós). Bé, com a principal
    objectiu tinc –no ho vull pas amagar– que em serveixi d’entreteniment, i si a
    més a més aquesta caixa de puros virtual entreté i ensenya quelcom a algú,
    encara millor.
    I com que vull fer alguna
    nota més personal, us explico una mica més d’on ve això de les caixes de puros.
    En sóc aficionat des de petit, quan els
    estanquers del costat del colmado
    dels meus pares ens donàven caixes de puros (buides, és clar). Les feiem servir
    a la tienda
    per guardar i tenir endreçades coses: les gomes de pollastre, els
    cartells amb els preus dels productes que el meu pare endreçava i tornava a
    endreçar als prestatges de la botiga, els sobrets d’espècies o els comptes
    pendents de saldar d’algunes clientes. El seu tacte, formes, colors i olors
    diferents m’agradaven –sí, ho confesso. Poc sabia jo que després em dedicaria
    a investigar per tal de controlar l’epidèmia tabàquica!

    Per tot això
    aquest nom. M’agradarà seguir posant coses en aquesta caixa de puros i
    compartir-les amb tots vosaltres. I demano “des de ja” certa
    benovolència i comprensió amb els posts.
    Les vostres aportacions en forma de comentaris seran, com no pot ser d’una
    altra manera, molt ben rebudes. Gràcies per endavant!