Caixa de puros

Categoria: càncer

  • No tot el càncer és mala sort


    Un article científic sobre les causes del càncer publicat a la revista Science (2 de
    gener 2015) ha generat nombrosos comentaris tant en els cercles científics com
    en l’opinió pública. Aquest article, que ha rebut gran cobertura mediàtica,
    conclou que les mutacions a l’atzar (o la “mala sort” en paraules
    dels seus autors) són “els principals contribuents al càncer en general,
    sovint més important que la predisposició heredada o factors ambientals externs”.


    No pretenc entrar a discutir les bondats i deficiències metodològiques de l’article (que es publiqui a
    Science hauria de ser, teòricament, garantia d’excel·lència) ni el paper
    dels periodistes i els informadors, i també dels propis autors, en l’amplificació
    dels resultats amb titulars com els vistos.     La hipòtesi de tractar d’explicar (i quantificar) l’atzar que hi ha en la gènesi del càncer a través de la comparació de les divisions cel·lulars i el risc absolut de càncer és atractiva, i a ben segur que aquest treball obrirà les portes a estudis experimentals  in vitro i in vivo, i potser a altres estudis epidemiològics. Però bé, no puc resistir-me a comentar dos
    detallets: 1) en sí, es tracta d’un     estudi de correlació o ecològic (la unitat d’anàlisi és el tumor, i es relaciona
    el risc de desenvolupar aquest tumor amb el nombre de divisions de les
    cèl·lules mare d’aquest tumor     –dades
    derivades de la literatura), per la qual cosa l’estudi és a risc de patir l’anomenada “fal·làcia ecològica”, i 2) l’anàlisi no inclou alguns tipus importants de càncer (com ara el de mama) ni existeix cap mena de ponderació de la
    freqüència de cada tipus de càncer en l’anàlisi de correlació i les estimacions globals.

    Titular al New York Times
    Titular a l’ARA
    La meva intenció és centrar-me en el missatge que ha circulat (“la mala sort explica la majoria dels càncers”) i la conclusió dels autors, que proposen més atenció a la detecció precoç d’alguns tipus de càncer, és a dir, l’avançament de la seva detecció un cop ja desenvolupat el càncer mitjançant el cribratge (com actualment ja es fa amb el càncer de mama en dones amb els programes de mamografia) que al control  dels seus factors de risc, tot evitant que la malaltia es desenvolupi (com és el cas del control del tabaquisme, que evitaria la majoria dels casos de càncer de pulmó i un percentatge molt elevat d’altres càncers també relacionats amb el tabac).

    L’evidència acumulada en les darreres dècades indica que
    ambdues estratègies són necessàries    , i que cal aplicar-les segons el tipus de
    càncer. En l’actualitat sabem que a més a més del tabaquisme en diferents tipus
    de càncer, existeixen altres factors “ambientals”, com ara la dieta pobre en
    vegetals, l’obesitat, el sedentarisme, el consum excessiu d’alcohol, l’exposició
    a radiacions ultraviolades, l’exposició a compostos orgànics
    persistents o algunes infeccions bacterianes i virals que contribueixen al risc
    de desenvolupar càncer. I sabem que podem controlar aquests factors amb canvis
    en els estils de vida i fins i tot amb vacunes, com és el cas de la prevenció
    del càncer de fetge gràcies a la vacuna contra el virus de l’hepatitis B. El
    progrés en el control del càncer passa per la seva prevenció primària (evitar
    els factors de risc) i secundària (la seva detecció precoç quan ja ha aparegut),
    com molt bé recull la     nova versió del Codi Europeu contra el Càncer. El control del càncer passa també
    per la millora continua dels tractaments a l’abast (cirurgia, quimioteràpia, hormonoteràpia
    o radioteràpia) usats sovint de forma combinada i sota el control d’equips
    multidisciplinars. Aquests tractaments han augmentat la supervivència i la
    qualitat de vida de la majoria de pacients.
    Tal i com constatat l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer, “les
    llacunes que queden en el coneixement de les causes del càncer no han de ser
    simplement atribuïdes a la mala sort“. Seria un error quedar-nos en això. Cal avançar en la recerca de
    les causes i la forma de prevenir-les efectivament quan sigui possible, sense
    menystenir la recerca i la implementació de programes de detecció precoç que en
    alguns tipus de càncer és l’abordatge d’elecció    .

    Esteve Fernández, és metge epidemiòleg i treballa a l’Institut Català d’Oncologia i a la Universitat de Barcelona.

  • Una semana en Nueva York, turismo y salud pública



    Post en català

    Acabo de volver de Nueva York, de una semana de turismo veraniego, durante la cual he empezado a conocer esta gran ciudad. He hecho como tanto otros turistas lo que sugieren las guías y te recomiendan los amigos (muchísimas gracias
     María José, Mónica, Alberto, Núria): metro, Central Park, Broadway, MoMA, Empire State, gospel, “Avenues” arriba y abajo, “diners” y “delis” … muchas cosas para una semana y siempre con los ojos bien abiertos!

    Durante esta semana no he podido renunciar a mi condición de epidemiólogo y salubrista, y por ello más que explicar cosas sobre NewYork City (NYC) que ya están muy bien explicadas en guías y blogs, os cuento algunas cosas que me han llamado la atención desde el punto de vista de la epidemiología y la salud pública

    Como no podía ser de otra manera, tengo que empezar con el tabaco (sesgo personal añadido a que NYC ha sido ciudad pionera en control de la epidemia tabáquica). Tenía ganas de ver esta trepidante ciudad que tanto ha hecho para reducir el consumo de tabaco entre sus habitantes. Según los datos del Departamento de Salud de NYC, la prevalencia en adultos ha disminuido del 22% en el año 2002 al 14% en 2010.

    Mi percepción, sin embargo, ha sido que hay un montón de gente fumando por la calle. No he contado fumadores y no fumadores, no estoy tan loco, y me creo las estadísticas (!) Pero la sensación era de ver muchos fumadores. Gran contraste con las prohibiciones de fumar en parques o en las puertas de determinados edificios o negocios, que ya quisiera yo para casa.

    Quiero pensar que, como fumar está prohibido en los espacios interiores, muchos fumadores lo hacen en la calle, y también que buena parte de la gente que he visto fumando tampoco eran neoyorkinesos … He encontrado colillas y alguien fumando en lugares donde está prohibido, como los “Strawberry fields” en memoria de John Lenon … así que las leyes en NYC, como en todas partes, no sólo se deben hacer, sino que también deben hacerse cumplir!

    Al lado del mosaico “Imagine“
    En los parques y playas de NYC no se puede fumar  (Central Park)
    Expositores en una CVS Pharmacy

    Y para acabar con el tabaco, que no lo es todo en salud pública, otra curiosidad. Los “pharmacy stores” donde se venden medicamentos con receta y OTC, y un montón de cosas más, también encontramos tabaco a unos precios que ya quisiera yo para España (un positivo de nuevo para el estado de NY!). Al ladito mismo, encontramos la farmacopea necesaria para intentar dejar de fumar. El expositor de tabaco, con gran anuncio encima, me llamó tanto o más la atención que su “contrapunto”.

    Otra cosa que me ha llamado la atención en NYC es la cantidad de “mensajes de salud” que se pueden recibir en la calle y en los medios de transporte, aparte de los anuncios en la TV. En el metro, por ejemplo, he podido ver tanto en inglés como en castellano recomendaciones claras y sencillas para hacer actividad física, con un sugerente “Haz de NYC tu gimnasio”, o también en el metro, información sobre el riesgo de accidentes (“No te conviertas en una estadística”). U otras dos campañas en la calle: el impactante” Nadie merece morir “de la Lung Cancer Alliance y otra sobre absentismo escolar del ayuntamiento de NYC (“Sabes dónde están los tus niños? “). Además de esto, también vi carteles anunciadores de dos actos (una carrera y una concentración) de apoyo a la investigación contra el cáncer de la American Cancer Society. Y desde un punto de vista más asistencial, también me llamó la atención la publicidad (comercial, con “testimonios” de pacientes) de hospitales y clínicas en la TV o “sobre el terreno”:  banderolas en las farolas alrededor de los hospitales con lemas más o menos bien encontrados que anuncian sus servicios y apertura a la comunidad.

    Mensajes de salud en el metro y la calle

    NYC es una gran ciudad donde las desigualdades sociales también son más que aparentes. Al moverse de un lugar a otro de la ciudad puedes contrastar en menos de 20 minutos las calles y los habitantes de Chinatown con los del Upper West Side. Y el lujo de las tiendas de la 5th Av contrasta con las personas removiendo las papeleras en busca de botellas de plástico vacías, en la misma 5th A o sobre el puente de Brooklym. Curiosamente, en términos de salubridad, en casi todo NYC los olores (cosas de agosto?) Y las bolsas de basura por las calles son una constante que llama la atención y que parecería que una ciudad como ésta debería tener mejor resuelto.

    ¿Abrimos también nuestros ojos a la salud pública cuando caminamos por nuestros pueblos y ciudades?

  • Una setmana a Nova York, turisme i salut pública

    Post en castellano

    Tot just he tornat de Nova York, d’una setmana de turisme estiuenc, durant la qual he començat a conèixer aquesta gran ciutat. He fet com tant d’altres turistes el que suggereixen les guies i et recomanen els amics (moltíssimes gràcies María José, Mónica, Alberto, Núria): metro, Central Park, Broadway, MoMA, Empire State, gospel, “avenues” amunt i avall, “diners” i “delis”… moltes coses per a una setmana i sempre amb els ulls ben oberts!

    Durant aquesta setmana no he pogut renunciar a la meva condició d’epidemiòleg i salubrista, i per això més que explicar coses sobre NewYork City (NYC) que ja estan molt ben explicades en guies i blogs, us explico algunes coses que m’han cridat l’atenció des del punt de vista de l’epidemiologia i la salut pública.

    Com no podia ser d’una altra manera, he de començar amb el tabac (biaix personal afegit a que NYC ha estat ciutat pionera en control de l’epidèmia tabàquica). Tenia ganes de veure aquesta trepidant ciutat que tant ha fet per reduir el consum de tabac entre els seus habitants. Segons les dades del Departament de salut de NYC, la prevalença en adults ha disminuït del 22% l’any 2002 al 14% l’any 2010.

    La meva percepció, però, ha estat que hi ha un munt de gent fumant pel carrer. No he comptat fumadors i no fumadors, no estic tan boig, i em crec les estadístiques (!) però la sensació era de veure molts fumadors. Gran contrast amb les prohibicions de fumar a parcs o a les portes de determinats edificis o negocis, que ja voldria jo per a casa nostra.

    Vull pensar que, com fumar és prohibit als espais interiors, molts fumadors ho fan al carrer, i també que bona part de la gent que he vist fumant tampoc eren neoyorkinesos… He trobat burilles i algú fumant en llocs on està prohibit, com ara als “Strawberry fields” en memòria de John Lenon… així que les lleis a NYC, com a tot arreu, no només s’han de fer, sinó que també s’han de fer complir! 

    Al costat del mosaic “Imagine“
    Als parcs i platges de NYC no es pot fumar  (Central Park)
    Expositors a una CVS Pharmacy

    I per acabar amb el tabac, que no ho és tot en salut pública, una altra curiositat. Als “pharmacy stores” on es venen medicaments amb recepta i OTC, i un munt de coses més, també hi trobem tabac a uns preus que ja voldria jo per a Espanya (un positiu de nou per a l’estat de NY!). Al costadet mateix, hi trobem la farmacopea necessària per intentar deixar de fumar. L’expositor de tabac, amb gran anunci al damunt, em va cridar tant o més l’atenció que el seu “contrapunt”.

    Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció a NYC és la quantitat de “missatges de salut” que es poden rebre al carrer i als mitjans de transport, a banda dels anuncis a la TV. Al metro, per exemple, he pogut veure tant en anglès com en castellà, recomanacions clares i senzilles per fer activitat física, amb un suggerent “Fes de NYC el teu gimnàs”; o també al metro, informació sobre el risc d’accidents (“No et converteixis en una estadística). O dues altres campanyes que hi havia al carrer: l’impactant “Ningú mereix morir” de la Lung Cancer Alliance i una altra sobre absentisme escolar de l’ajuntament de NYC (“Saps on són els teus nens?”). A banda d’això, també vaig veure cartells anunciadors de dos actes (una cursa i una concentració) de suport a la recerca contra el càncer de l’American Cancer Society. I des d’un punt de vista asssitencial, també em va cridar l’atenció la publicitat (comercial, amb “testimonis” de pacients) d’hospitals i clíniques a la TV o “sobre el terreny”: al voltant dels hospitals les banderoles a les faroles amb lemes més o menys ben-trobats anuncien els seus serveis i obertura a la comunitat.

    Missatges de salut al metro i al carrer

    NYC és una gran ciutat on les desigualtats socials també són més que aparents. En moure’s d’un lloc a l’altre de la ciutat pots contrastar en menys de 20 minuts els carrers i els habitants de Chinatown amb els del Upper West Side. I el luxe de les botigues de la 5th Av contrasta amb les persones remenant les papereres en cerca d’ampolles de plàstic buides, a la mateixa 5th A o sobre el pont de Brooklym. Curiosament, en termes de salubritat, a casi tot NYC les olors (coses de l’agost?) i les bosses d’escombraries pels carrers són una constant que crida l’atenció i que semblaria que una ciutat com aquesta hauria de tenir més ben resolt.

    Obrim també els nostres ulls a la salut pública quan caminem pels nostres pobles i ciutats?

  • Per què “Caixa de puros”?

    Començar un bloc amb una
    justificació, un “per què del bloc”, deu ser el més raonable. En el
    meu cas, crec que val la pena tractar d’explicar-ho quan abans millor, perquè
    més d’una i d’un dels qui em coneixeu segur que esteu sorpresos.

    En aquest bloc vull
    intentar combinar escrits amb reflexions, experiències, neguits o simplement
    pensaments de diferents àmbits de la meva vida professional i no tan
    professional. Pensava en l’epidemiologia, com no, en l’epidemiologia del càncer
    i en el control del tabaquisme. Algunes reflexions les he anat canalitzant, i
    les seguiré canalitzant, en el bloc de la Unitat de Control el Tabaquisme, i
    quan calgui, aquí en faré referència. A la “caixa de puros” tindran
    cabuda escrits sobre tabaquisme, potser amb visions més personals que les del
    bloc “institucional”. A més a més, tinc ganes d’escriure i de donar
    difusió a temes de redacció biomèdica  (i
    journalology) l’altra meva gran
    passió professional ara per ara. Però no descarto comentar altres notícies
    sobre divulgació científica, sobre recerca biomèdica
    i la seva gestió, o sobre educació mèdica.

    Tinc ganes que la
    “caixa de puros” tingui un aire ben personal. Com diuen els savis de la London
    School of   Economics     en el blog Impact of Social Sciences, també crec que els “academics“, si ens veiem amb cor i ens agrada, hem de bloguejar el fruit de la nostra recerca
    i part del nostre dia a dia professional. Després del primer any i escaig de
    ciberactivitat, i com molt bé recomanen @twittboy i @ArtePresentar en un post ideal per iniciar-se en Twitter, cal “donar escalfor humana als nostres tuits” i crec que per extensió a la nostra activitat a les xarxes socials. No descarto, doncs, escriure
    sobre com em sento després d’un congrés, explicar algun viatge, parlar del meu
    estimat RCDE, o recomanar un llibre o una cançó.

    Per què “caixa de
    puros”? Doncs com explico en els cursos d’escriptura, en començar a fer
    recerca, prop del mar i al bell mig de les obres olímpiques de Barcelona’92, vaig
    tenir sempre al calaix de la meva taula una caixa de
    puros. En ella anava guardant “retalls”. Retalls de coses que
    m’agradaven. Retalls de cartes rebudes que em servien de model per començar a
    escriure o acomidar-me amb les fórmules correctes en anglès. Retalls amb una
    figura d’un paper que m’havia
    atrapat. Retalls d’un curs que volia fer o d’uns apunts que calia tenir a mà.
    Retalls d’anuncis de beques i de feina. I no només retalls: entrades d’un museu
    visitat d’esgarrapada després d’una reunió, reprint
    requests     o targetes de visita d’epidemiòlegs il·lustres. I a casa tampoc
    han faltat mai les caixes de puros, per guardar alguna que altra foto, lletres
    de cançons inacabades o recordatoris de trobades.
    La meva caixa de puros,
    la del calaix a la meva taula del despatx, va anar alimentant-se a poc a poc, i
    en moltes ocasions m’alimentava a mi. Ara, això és una declaració d’intencions,
    pretenc fer una nova caixa de puros que gràcies a internet pugui també
    alimentar altra gent (sí, això és ser una mica pretenciós). Bé, com a principal
    objectiu tinc –no ho vull pas amagar– que em serveixi d’entreteniment, i si a
    més a més aquesta caixa de puros virtual entreté i ensenya quelcom a algú,
    encara millor.
    I com que vull fer alguna
    nota més personal, us explico una mica més d’on ve això de les caixes de puros.
    En sóc aficionat des de petit, quan els
    estanquers del costat del colmado
    dels meus pares ens donàven caixes de puros (buides, és clar). Les feiem servir
    a la tienda
    per guardar i tenir endreçades coses: les gomes de pollastre, els
    cartells amb els preus dels productes que el meu pare endreçava i tornava a
    endreçar als prestatges de la botiga, els sobrets d’espècies o els comptes
    pendents de saldar d’algunes clientes. El seu tacte, formes, colors i olors
    diferents m’agradaven –sí, ho confesso. Poc sabia jo que després em dedicaria
    a investigar per tal de controlar l’epidèmia tabàquica!

    Per tot això
    aquest nom. M’agradarà seguir posant coses en aquesta caixa de puros i
    compartir-les amb tots vosaltres. I demano “des de ja” certa
    benovolència i comprensió amb els posts.
    Les vostres aportacions en forma de comentaris seran, com no pot ser d’una
    altra manera, molt ben rebudes. Gràcies per endavant!