Caixa de puros

Categoria: català

  • Estimat Manel

    Manel Nebot Adell

    Divendres, de matinada, el Manel ens va deixar.

    Molta ràbia i dolor, molta angoixa i desorientació. Molta estimació. Moltes llàgrimes, contingudes i no contingudes, amb els amics i companys. Érem lluny de Barcelona, però teníem el nostre pensament en ell. No vàrem creure el missatge que rebíem, no podia ser… “l’han sedat i esperen el final”, i així va ser en poques hores.

    El Manel va ser un bon company i un millor amic. Fa unes hores intentava recordar “quan” el vaig conèixer… 1995 ó 96… potser 3 ó 4 anys abans fins i tot, quan jo feia de becari a l’IMIM i ajudava amb els seminaris al Miquel, a la UDIMAS… tan se val! El cas és que amb el Manel vaig aprendre molt, va deixar que em colés una mica en la seva vida i la seva feina, i em va ajudar en el camí en la recerca en tabaquisme, on el seu recorregut abans i ara m’enlluerna i inspira.

    I vàrem fer camí junts, reunions, viatges, hores d’espera, articles, rodes de premsa, projectes i sempre molta il·lusió per anar més enllà i seguir avançant, malgrat alguna desavinença de tant en tant, la manca de finançament, estar massa embolicats amb més coses del compte o, simplement, sentir-nos cansats.  Crec que hem fet un bon equip, també amb la nostra estimada Maria José, que serà difícil de superar. Un privilegi treballar amb tu, i riure amb tu. Et trobaré(m) molt a faltar, et tindré(m) molt present, i seguiràs amb nosaltres malgrat la dura realitat que ja no hi ets.

    ~~~~~~

    Reseñas sobre Manel
    “Manel Nebot nos ha dejado“ en el blog del grupo de educación sanitaria y promoción e la salud del PAPPS-SEMFyC, por Rorigo Córdoba y Carmen Cabezas.

    Post en facebook, grupo “Global Tobacco Control Network”, por Esteve Fernández.

    Obituario en La Vanguardia, por Joan R. Villalbí

    ~~~~~~


    El viernes, de madrugada, Manel nos dejó.

    Mucha rabia y dolor, mucha angustia y desorientación. Mucha estimación. Muchas lágrimas, contenidas y no contenidas, con los amigos y compañeros. Estábamos lejos de Barcelona, ​​pero teníamos nuestros pensamientos puestos en él. No podíamos creer el mensaje que acabábamos de recibír, no podía ser … “lo han sedado y esperan el final”, y así fue en pocas horas.

    Manel fue un buen compañero y un mejor amigo. Hace unas horas intentaba recordar “cuándo” lo conocí … 1995 o 96 … quizá 3 o 4 años antes incluso, cuando yo era becario en el IMIM y ayudaba con los seminarios a Miquel, en la UDIMAS …¡no importa! El caso es que con Manel aprendí mucho, dejó que me colara un poco en su vida y su trabajo, y me ayudó en el camino en la investigación en tabaquismo, donde su recorrido antes y ahora me deslumbra e inspira.

    E hicimos camino juntos, reuniones, viajes, horas de espera, artículos, ruedas de prensa, proyectos y siempre mucha ilusión por ir más allá y seguir avanzando, a pesar de alguna desavinencia de tanto en tanto, la falta de financiación, estar demasiado envueltos con más cosas de la cuenta o, simplemente, sentirnos cansados. Creo que hemos hecho un buen equipo, también con nuestra querida María José, que será difícil de superar. Un privilegio trabajar contigo, y reír contigo. Te echaré(mos) mucho de menos, te tendré(mos) muy presente, y seguirás con nosotros a pesar de la dura realidad que ya no estás.

  • Una setmana a Nova York, turisme i salut pública

    Post en castellano

    Tot just he tornat de Nova York, d’una setmana de turisme estiuenc, durant la qual he començat a conèixer aquesta gran ciutat. He fet com tant d’altres turistes el que suggereixen les guies i et recomanen els amics (moltíssimes gràcies María José, Mónica, Alberto, Núria): metro, Central Park, Broadway, MoMA, Empire State, gospel, “avenues” amunt i avall, “diners” i “delis”… moltes coses per a una setmana i sempre amb els ulls ben oberts!

    Durant aquesta setmana no he pogut renunciar a la meva condició d’epidemiòleg i salubrista, i per això més que explicar coses sobre NewYork City (NYC) que ja estan molt ben explicades en guies i blogs, us explico algunes coses que m’han cridat l’atenció des del punt de vista de l’epidemiologia i la salut pública.

    Com no podia ser d’una altra manera, he de començar amb el tabac (biaix personal afegit a que NYC ha estat ciutat pionera en control de l’epidèmia tabàquica). Tenia ganes de veure aquesta trepidant ciutat que tant ha fet per reduir el consum de tabac entre els seus habitants. Segons les dades del Departament de salut de NYC, la prevalença en adults ha disminuït del 22% l’any 2002 al 14% l’any 2010.

    La meva percepció, però, ha estat que hi ha un munt de gent fumant pel carrer. No he comptat fumadors i no fumadors, no estic tan boig, i em crec les estadístiques (!) però la sensació era de veure molts fumadors. Gran contrast amb les prohibicions de fumar a parcs o a les portes de determinats edificis o negocis, que ja voldria jo per a casa nostra.

    Vull pensar que, com fumar és prohibit als espais interiors, molts fumadors ho fan al carrer, i també que bona part de la gent que he vist fumant tampoc eren neoyorkinesos… He trobat burilles i algú fumant en llocs on està prohibit, com ara als “Strawberry fields” en memòria de John Lenon… així que les lleis a NYC, com a tot arreu, no només s’han de fer, sinó que també s’han de fer complir! 

    Al costat del mosaic “Imagine“
    Als parcs i platges de NYC no es pot fumar  (Central Park)
    Expositors a una CVS Pharmacy

    I per acabar amb el tabac, que no ho és tot en salut pública, una altra curiositat. Als “pharmacy stores” on es venen medicaments amb recepta i OTC, i un munt de coses més, també hi trobem tabac a uns preus que ja voldria jo per a Espanya (un positiu de nou per a l’estat de NY!). Al costadet mateix, hi trobem la farmacopea necessària per intentar deixar de fumar. L’expositor de tabac, amb gran anunci al damunt, em va cridar tant o més l’atenció que el seu “contrapunt”.

    Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció a NYC és la quantitat de “missatges de salut” que es poden rebre al carrer i als mitjans de transport, a banda dels anuncis a la TV. Al metro, per exemple, he pogut veure tant en anglès com en castellà, recomanacions clares i senzilles per fer activitat física, amb un suggerent “Fes de NYC el teu gimnàs”; o també al metro, informació sobre el risc d’accidents (“No et converteixis en una estadística). O dues altres campanyes que hi havia al carrer: l’impactant “Ningú mereix morir” de la Lung Cancer Alliance i una altra sobre absentisme escolar de l’ajuntament de NYC (“Saps on són els teus nens?”). A banda d’això, també vaig veure cartells anunciadors de dos actes (una cursa i una concentració) de suport a la recerca contra el càncer de l’American Cancer Society. I des d’un punt de vista asssitencial, també em va cridar l’atenció la publicitat (comercial, amb “testimonis” de pacients) d’hospitals i clíniques a la TV o “sobre el terreny”: al voltant dels hospitals les banderoles a les faroles amb lemes més o menys ben-trobats anuncien els seus serveis i obertura a la comunitat.

    Missatges de salut al metro i al carrer

    NYC és una gran ciutat on les desigualtats socials també són més que aparents. En moure’s d’un lloc a l’altre de la ciutat pots contrastar en menys de 20 minuts els carrers i els habitants de Chinatown amb els del Upper West Side. I el luxe de les botigues de la 5th Av contrasta amb les persones remenant les papereres en cerca d’ampolles de plàstic buides, a la mateixa 5th A o sobre el pont de Brooklym. Curiosament, en termes de salubritat, a casi tot NYC les olors (coses de l’agost?) i les bosses d’escombraries pels carrers són una constant que crida l’atenció i que semblaria que una ciutat com aquesta hauria de tenir més ben resolt.

    Obrim també els nostres ulls a la salut pública quan caminem pels nostres pobles i ciutats?

  • Sobre la vocació i les vocacions

    Avui he estat als Salesians de Sarrià amb un grup de nois i noies de primer de batxillerat. He anat en resposta a la invitació que des del Departament de Pastoral de l’escola em van fer fa unes setmanes. Es tractava d’aportar el meu testimoni, en el marc d’una jornada sobre la vocació professional i de vida.

    Crec que m’han convidat bàsicament per dos motius: pel fet de ser metge i investigador (una ment força racional en una professió per se vocacional com és la medicina) i pel fet de ser creient (per a més informació: cristià i salesià cooperador, una altra vocació). Potser també perquè sabien que no diria que no. No crec que hagi de posar ordre en els motius anteriors, què va primer i què va segon, perquè com els hi he explicat, fer compartiments estancs en les nostres vides és molt complicat –hi ha qui ho intenta. Aquesta faceta meva no me l’amago, però també he de dir que no l’explico gaire, com fem normalment amb facetes més “personals” de la nostra vida. Quan ve bé, amb persones amb les que tinc confiança (siguin o no amics), no em fa res explicar-ho. Reconeixo que, per exemple, a la plana del blog on explico “qui sóc” no ho vaig posar, tot i que la meva intenció era que aquest blog fos un mix entre la meva feina i els altres àmbits de la vida, que tant es barregen i desbarregen. Una conseqüència d’aquesta xerrada: ho inclouré, tal i com he volgut escriure aquest post.

    El cas és que m’he trobat davant un grupet per explicar una mica del que porto dins. Aquest bagatge, aquesta motxilla, que ens fa créixer i que en el meu cas ve certament determinat per opcions personals que vaig prendre  mentre vas creixent. Els he dit que parlaríem del CVV, o “curriculum vitae verdader“, concepte que vaig llegir per primer cop al blog del Pachús, un amic en la distància. Els he explicat com vaig sentir la meva vocació mèdica, més aviat científica, i a què em dedico en l’actualitat. I també com he anat creixent vivint la fe cristiana i com vaig sentir la vocació salesiana. Res de “veuetes” que et diuen què has de fer o caigudes del cavall, ni en un cas ni en un altre. Més aviat experiències personals i de grup que t’agraden, que marquen un camí per on anar i que vénen en clau espiritual. Concretament per Jesús i la seva bona notícia (l’evangeli) i per una de les persones (Joan Bosco) que el va voler posar en pràctica i fer viu, centrant-se en els nens i joves maltractats per la incipient revolució industrial de la Itàlia de finals del segle XIX. M’agradaria transformar el món, intentant fer-lo millor amb els dons que cadascú té i sense fer mal a ningú. Els he parlat d’experiències com els grups de fe, l’esplai i l’educació en el lleure. la missa jove o la comunitat de Taizé que a mi m’han fet créixer i n’estic content. Els he parlat de l’”estil de vida”, quelcom que ells i elles han d’anar definint, de les opcions que caldrà que vagin prenent, dels valors de tota mena que podran fer o no fer seus.

    Ha estat una trobada que se m’ha fet curta. Han fet preguntes, com ara com afrontar els moments d’incerteses i de desànim, o bé com ser creient i científic al mateix temps, ja que semblen coses que no es portin bé (resposta: la fe és com enamorar-se, qui sap explicar perquè t’agrada una persona i no una altra? no cerco fonamentar la fe en el coneixement científic, ni aquest em fa qüestionar fets per als quals no cerco explicacions científiques). He donat alguna resposta, però el que realment volia és que ells i elles es fessin preguntes.

  • Recerca en control del tabac a Espanya

    Aquesta mateixa setmana tenen lloc a l’Hospitalet de
    Llobregat les Terceres
    Jornades del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme    . Formo part, amb
    una dotzena de col·legues més, del Comitè Científic de les Jornades, que
    presideix en Carles Ariza, bon col·lega i amic. No vaig poder resistir-me a la
    invitació que em va fer fa uns mesos, i menys quan em va plantejar una novetat a
    les Jornades.  A més del caire “formatiu”
    que tradicionalment tenen, la Junta del Comitè apostava per fer la recerca més
    present, amb un format una mica innovador, consistent en una sessió
    sobre recerca, amb la presentació de projectes en marxa    . L’encàrrec era
    vetllar, amb el Carles mateix, per aquesta sessió i fer la xerrada
    introductòria sobre “la situació sobre de la recerca en tabaquisme a Espanya”.

    Com a pas previ per preparar la ponència (de 20 minutets) he decidit posar ordre i esbossar algunes de les idees a desenvolupar. Després ja vindrà el
    com ho explico amb unes diapositives que m’ajudin a fer un discurs coherent i,
    si és possible, interessant i amè per a l’audiència.

    Potser la primera cosa que cal fer és definir què entenem per “recerca en tabaquisme”.
    A mi m’agrada més utilitzar recerca en “control
    del tabac”    , que crec és una denominació més inclusiva i que
    internacionalment s’està utilitzant en les darreres dècades (“tobacco control
    research”). Entenc per recerca en control del tabac aquella recerca  dirigida a conèixer com prevenir el consum de
    tabac a nivell individual i poblacional, desenvolupar intervencions i avaluar
    la seva efectivitat. Recerca en control del tabac inclou conèixer com
    s’expandeix l’epidèmia, com evoluciona al llarg del temps en un lloc concret i
    a nivell mundial o quins efectes té el consum de tabac i l’exposició al fum
    sobre la salut de les persones. Recerca en control del tabac també es refereix
    a conèixer els mecanismes pels quals les persones esdevenen fumadores (des de
    recerca bàsica sobre farmacologia de la nicotina o polimorfismes genètics a
    factors grupals o el paper del cinema o la publicitat), desenvolupar i avaluar
    l’eficàcia de tractaments (farmacològics i no farmacològics), o estudiar la
    influència dels aspectes socials i econòmics en la prevenció, el manteniment o
    l’abandonament de l’hàbit. La vitalitat de la recerca en control del tabac es
    reflecteix en que disposem de dues revistes internacionals altament especialitzades
    (Tobacco Control i Nicotine Tobacco Research), a banda
    de les nombroses revistes generalistes i d’especialitats que acullen una ingent
    producció científica en tots aquests àmbits. Per cert, us recomano el número
    especial de Tobacco Control per celebrar el seu 20è aniversari    : és la més
    clara mostra de les variades aportacions de la recerca en control del tabac per
    aturar l’epidèmia.

    Per això mateix, i en segon lloc, crec que una bona fotografia de la recerca en tabac
    a Espanya s’hauria de fer a partir justament a partir dels articles    , que
    són el resultat esperat de la recerca. Intentaré fer unes cerques “pragmàtiques”
    per poder tenir una idea (cal encertar amb els termes de cerca!): quants
    articles s’han publicat en els darrers 10 o 20 anys?, quina ha estat
    l’evolució? quants en revistes internacionals?, quins temes han abordat
    (epidemiologia, conseqüències del tabac, prevenció, tractament)?. Vull fugir d’anàlisis
    bibliomètriques sofisticades, que tampoc ser fer, i intentar obtenir una foto
    fàcil d’entendre (però no simplista). La foto potser seria més completa si
    pogués revisar els projectes de recerca en marxa. Però això és complex. Bona part
    de la recerca és finançada per les administracions (FIS, agències de comunitats
    autònomes) i l’accés a les seves bases de dades de projectes, tot i que és
    possible, és molt complicada. Però a més bona part de la recerca té finançament
    d’altres fundacions privades o companyies, amb accés a la informació tant o mes
    difícil que en el cas de l’administració pública.

    En tercer lloc m’agradaria perfilar qui investiga en control del tabac. Quines institucions, quins
    grups, quines persones i quin perfil tenen. No tenim ni CIBER ni RTIC que
    s’ocupi del tabac específicament. La recerca en control del tabac, per la definició
    que feia abans, hauria de ser eminentment de caire multidisciplinar i, seguint
    la tendència en recerca biomèdica en general, de caire col·laboratiu entre
    grups i institucions nacionals i internacionals. Espero poder treure quelcom de
    l’anàlisi dels articles!.

    Sense saber encara quin serà el resultat d’aquesta
    “aproximació” a la recerca en control del tabac a Espanya si que veig ja
    bastant clar que serà incompleta i que, a banda de les conclusions
    “descriptives” m’hauria d’atrevir a dir quelcom més. Però com? Això caldrà
    pensar-lo amb una mica més de calma! De moment, tinc esbossada la xerrada. Dintre
    de poc us ensenyo com ha quedat.

  • Per què “Caixa de puros”?

    Començar un bloc amb una
    justificació, un “per què del bloc”, deu ser el més raonable. En el
    meu cas, crec que val la pena tractar d’explicar-ho quan abans millor, perquè
    més d’una i d’un dels qui em coneixeu segur que esteu sorpresos.

    En aquest bloc vull
    intentar combinar escrits amb reflexions, experiències, neguits o simplement
    pensaments de diferents àmbits de la meva vida professional i no tan
    professional. Pensava en l’epidemiologia, com no, en l’epidemiologia del càncer
    i en el control del tabaquisme. Algunes reflexions les he anat canalitzant, i
    les seguiré canalitzant, en el bloc de la Unitat de Control el Tabaquisme, i
    quan calgui, aquí en faré referència. A la “caixa de puros” tindran
    cabuda escrits sobre tabaquisme, potser amb visions més personals que les del
    bloc “institucional”. A més a més, tinc ganes d’escriure i de donar
    difusió a temes de redacció biomèdica  (i
    journalology) l’altra meva gran
    passió professional ara per ara. Però no descarto comentar altres notícies
    sobre divulgació científica, sobre recerca biomèdica
    i la seva gestió, o sobre educació mèdica.

    Tinc ganes que la
    “caixa de puros” tingui un aire ben personal. Com diuen els savis de la London
    School of   Economics     en el blog Impact of Social Sciences, també crec que els “academics“, si ens veiem amb cor i ens agrada, hem de bloguejar el fruit de la nostra recerca
    i part del nostre dia a dia professional. Després del primer any i escaig de
    ciberactivitat, i com molt bé recomanen @twittboy i @ArtePresentar en un post ideal per iniciar-se en Twitter, cal “donar escalfor humana als nostres tuits” i crec que per extensió a la nostra activitat a les xarxes socials. No descarto, doncs, escriure
    sobre com em sento després d’un congrés, explicar algun viatge, parlar del meu
    estimat RCDE, o recomanar un llibre o una cançó.

    Per què “caixa de
    puros”? Doncs com explico en els cursos d’escriptura, en començar a fer
    recerca, prop del mar i al bell mig de les obres olímpiques de Barcelona’92, vaig
    tenir sempre al calaix de la meva taula una caixa de
    puros. En ella anava guardant “retalls”. Retalls de coses que
    m’agradaven. Retalls de cartes rebudes que em servien de model per començar a
    escriure o acomidar-me amb les fórmules correctes en anglès. Retalls amb una
    figura d’un paper que m’havia
    atrapat. Retalls d’un curs que volia fer o d’uns apunts que calia tenir a mà.
    Retalls d’anuncis de beques i de feina. I no només retalls: entrades d’un museu
    visitat d’esgarrapada després d’una reunió, reprint
    requests     o targetes de visita d’epidemiòlegs il·lustres. I a casa tampoc
    han faltat mai les caixes de puros, per guardar alguna que altra foto, lletres
    de cançons inacabades o recordatoris de trobades.
    La meva caixa de puros,
    la del calaix a la meva taula del despatx, va anar alimentant-se a poc a poc, i
    en moltes ocasions m’alimentava a mi. Ara, això és una declaració d’intencions,
    pretenc fer una nova caixa de puros que gràcies a internet pugui també
    alimentar altra gent (sí, això és ser una mica pretenciós). Bé, com a principal
    objectiu tinc –no ho vull pas amagar– que em serveixi d’entreteniment, i si a
    més a més aquesta caixa de puros virtual entreté i ensenya quelcom a algú,
    encara millor.
    I com que vull fer alguna
    nota més personal, us explico una mica més d’on ve això de les caixes de puros.
    En sóc aficionat des de petit, quan els
    estanquers del costat del colmado
    dels meus pares ens donàven caixes de puros (buides, és clar). Les feiem servir
    a la tienda
    per guardar i tenir endreçades coses: les gomes de pollastre, els
    cartells amb els preus dels productes que el meu pare endreçava i tornava a
    endreçar als prestatges de la botiga, els sobrets d’espècies o els comptes
    pendents de saldar d’algunes clientes. El seu tacte, formes, colors i olors
    diferents m’agradaven –sí, ho confesso. Poc sabia jo que després em dedicaria
    a investigar per tal de controlar l’epidèmia tabàquica!

    Per tot això
    aquest nom. M’agradarà seguir posant coses en aquesta caixa de puros i
    compartir-les amb tots vosaltres. I demano “des de ja” certa
    benovolència i comprensió amb els posts.
    Les vostres aportacions en forma de comentaris seran, com no pot ser d’una
    altra manera, molt ben rebudes. Gràcies per endavant!