Esteve Fernández Muñoz
Vaig néixer a Barcelona, el 1966, abans que la ciutat tingués aspiracions olímpiques… abans que Barcelona esdevingués una de les ciutats més maques del món! Sóc el tercer fill, el primer nascut a Catalunya, d’una parella emigrada a Barcelona des de Talavera de la Reina 10 anys abans. I sOc el primer fill que, gràcies a l’estímul familiar, la bonança dels 80, i les beques del MEC, va arribar a la universitat.
Vaig fer l’EGB a una escola de barri (l’Academia Giner, a la placeta Sant Vicens de Sarrià), el BUP a l’escola Sant Àngel dels Salesians de Sarrià (tota una sort) i el COU a l’IB Joan Boscà, ara Institut Predalbes. Vaig estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984-1990), convençut des de 1r curs que em dedicaria a la recerca… i a 5è, malgrat que la cirurgia m’atreia moltíssim, “vaig descobrir” l’epidemiologia. Em va apassionar poder estudiar la salut de la població (i en especial els factors de risc del càncer) no experimentalment. Així que en acabar vaig fer el doctorat a l’IMIM, al departament d’epidemiologia i en el programa de salut pública de l’Autònoma (1995). Després de fer un postdoc d’any i escaig a l’Institut “Mario Negri” a Milà, em va engrescar el projecte de l’Institut de Salut Pública de Catalunya, on vaig treballar gairebé 5 anys fins que ens el van tancar l’any 2001. En aquests anys vaig iniciar línies pròpies de recerca, en desigualtats socials en salut, mortalitat per càncer i sobretot en control del tabaquisme. Des de l’any 2001 i fins el 2024, he coordinat la Unitat de Control del Tabaquisme (amb un equip fantàstic), amb diversos projectes de recerca i intervencions en tabaquisme: determinants del consum de tabac i de l’exposició passiva a la població i treballadors de l’hostalaria, avaluació de l’impacte de les lleis del tabac, aspectes econòmics i fiscals del tabaquisme, xarxes d’hospitals sense fum, deshabituació tabàquica… Una aproximació holística al control del tabaquisme des d’una visió de salut pública i, principalment, amb metodologia epidemiològica i d’implmentació. Des del 2017 al 2021 vaig ser Director dels Programes d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer.
A l’agost de 2024 vaig acceptar ser el Secretari de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, on m’he convertit en epidemiòleg “d’ampli espectre” a una organització que té cura dels diversos àmbits de la salut col·lectiva: la promoció de la salut, la vigilància epidemiològica, la seguretat alimentària, la protecció de la salut, la prevenció de les addiccions o de les ITS. A banda del gran repte “del dia a dia” i que tot funcioni com si no existíssim, aquest primer any a la Secretaria és el de l’impuls definitiu per a la cristal·lització de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i operativitzar-la per al 2026.
Abans de la Secretaria, he combinat gairebé sempre (excepte durant el postdoc) la recerca amb la meva vocació docent, malgrat les batacades sofertes a la Universitat. Va ser ja a l’Autònoma primer, i després a l’Institut de Salut Pública, la UB i la UPF on m’he avesat a ensenyar, principalment, epidemiologia i metodologia de la recerca, tant al grau com al Màster en Salut Pública. El viatge de professor associat per aquestes universitats, amenitzat per esperpèntiques oposicions LRU i concursos Serra Húnter, em va portar finalment a habilitar-me en l’era LOU i guanyar una plaça vinculada (UB-ICO) de Professor Titular d’epidemiologia i salut pública al Campus de Bellvitge de la UB, i com a Catedràtic des del setembre de 2019. M’encanta i apassiona ser dels primers profes que les i els estudiants tenen en començar a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, als graus de medicina , ciències biomèdiques i odontologia, on he fet classe fins el juliol de 2024) i ajudar-los a descobrir la visió poblacional de la biomedicina, i també alguna cosa sobre la recerca biomèdica i la comunicació científica. Ara, recordo amb certa enyorança tot això, en trobar-me en situació de “serveis especials” de la plaça de catedràtic vinculat UB-ICO.
En algunes xarxes socials combino la presència laboral amb facetes més personals (perfils a instagram i bluesky). En aquest àmbit més personal, comentar que m’agrada gaudir dels caps de setmana amb la família i els amics, amb els que tenim una “comunitat” per celebrar la nostra fe al voltant de la missa de 8 i la pregària de Taizé de la nostra parròquia als Salesians de Sarrià, on també formo part d’un grup de Salesians Cooperadors. M’agrada el futbol i soc de l’Espanyol, així que estic acostumat a patir casi bé cada diumenge, i fa uns anys que vaig descobrir el submarinisme, que practico menys del que voldria.
Espero que aquest blog sigui del teu interès!