Per què “Caixa de puros”?

En aquest bloc vull intentar combinar escrits amb reflexions, experiències, neguits o simplement pensaments de diferents àmbits de la meva vida professional i no tan professional. Pensava en l’epidemiologia, com no, en l’epidemiologia del càncer i en el control del tabaquisme. A la “caixa de puros” tindran cabuda escrits sobre tabaquisme, i també de temes e salut pública. A més a més, tinc ganes d’escriure i de donar difusió a temes de redacció biomèdica  (i journalology) l’altra meva gran passió professional ara per ara. Però no descarto comentar altres notícies sobre divulgació científica, sobre recerca biomèdica i la seva gestió, o sobre educació mèdica.

Tinc ganes que la “caixa de puros” tingui un aire ben personal. Com diuen els savis de la London School of   Economics en el blog Impact of Social Sciences, també crec que els “academics“, si ens veiem amb cor i ens agrada, hem de bloguejar el fruit de la nostra recerca i part del nostre dia a dia professional. Cal “donar escalfor humana als nostres” a la nostra activitat a les xarxes socials. No descarto, doncs, escriure sobre com em sento després d’un congrés, explicar algun viatge, parlar del meu estimat RCDE, o recomanar un llibre o una cançó.

Per què “caixa de puros”? Doncs com explico en els cursos d’escriptura, en començar a fer recerca, prop del mar i al bell mig de les obres olímpiques de Barcelona’92, vaig tenir sempre al calaix de la meva taula una caixa de puros. En ella anava guardant “retalls”. Retalls de coses que m’agradaven. Retalls de cartes rebudes que em servien de model per començar a escriure o acomidar-me amb les fórmules correctes en anglès. Retalls amb una figura d’un paper que m’havia atrapat. Retalls d’un curs que volia fer o d’uns apunts que calia tenir a mà. Retalls d’anuncis de beques i de feina. I no només retalls: entrades d’un museu visitat d’esgarrapada després d’una reunió, reprint requests o targetes de visita d’epidemiòlegs il·lustres. I a casa tampoc han faltat mai les caixes de puros, per guardar alguna que altra foto, lletres de cançons inacabades o recordatoris de trobades.

La meva caixa de puros, la del calaix a la meva taula del despatx, va anar alimentant-se a poc a poc, i en moltes ocasions m’alimentava a mi. Ara, això és una declaració d’intencions, pretenc fer una nova caixa de puros que gràcies a internet pugui també alimentar altra gent (sí, això és ser una mica pretensiós). Bé, com a principal objectiu tinc –no ho vull pas amagar– que em serveixi d’entreteniment, i si a més a més aquesta caixa de puros virtual entreté i ensenya quelcom a algú, encara millor.

I com que vull fer alguna nota més personal, us explico una mica més d’on ve això de les caixes de puros. En soc aficionat des de petit, quan els estanquers del costat del colmado dels meus pares ens les donaven (buides, és clar). Les fèiem servir a la tienda per guardar i tenir endreçades coses: les gomes de pollastre, els cartells amb els preus dels productes que el meu pare endreçava i tornava a endreçar als prestatges de la botiga, els sobres d’espècies o els comptes pendents de saldar d’algunes clientes. El seu tacte, formes, colors i olors diferents m’agradaven –sí, ho confesso. Poc sabia jo que després em dedicaria a investigar per tal de controlar l’epidèmia tabàquica!

Per tot això aquest nom. M’agradarà seguir posant coses en aquesta caixa de puros i compartir-les amb tots vosaltres. I demano “des de ja” certa benevolència i comprensió amb els posts. Les vostres aportacions en forma de comentaris seran, com no pot ser d’una altra manera, molt ben rebudes. Gràcies per endavant!