Començar un bloc amb una
justificació, un “per què del bloc”, deu ser el més raonable. En el
meu cas, crec que val la pena tractar d’explicar-ho quan abans millor, perquè
més d’una i d’un dels qui em coneixeu segur que esteu sorpresos.
intentar combinar escrits amb reflexions, experiències, neguits o simplement
pensaments de diferents àmbits de la meva vida professional i no tan
professional. Pensava en l’epidemiologia, com no, en l’epidemiologia del càncer
i en el control del tabaquisme. Algunes reflexions les he anat canalitzant, i
les seguiré canalitzant, en el bloc de la Unitat de Control el Tabaquisme, i
quan calgui, aquí en faré referència. A la “caixa de puros” tindran
cabuda escrits sobre tabaquisme, potser amb visions més personals que les del
bloc “institucional”. A més a més, tinc ganes d’escriure i de donar
difusió a temes de redacció biomèdica (i
journalology) l’altra meva gran
passió professional ara per ara. Però no descarto comentar altres notícies
sobre divulgació científica, sobre recerca biomèdica
i la seva gestió, o sobre educació mèdica.
Tinc ganes que la
“caixa de puros” tingui un aire ben personal. Com diuen els savis de la London
School of Economics en el blog Impact of Social Sciences, també crec que els “academics“, si ens veiem amb cor i ens agrada, hem de bloguejar el fruit de la nostra recerca
i part del nostre dia a dia professional. Després del primer any i escaig de
ciberactivitat, i com molt bé recomanen @twittboy i @ArtePresentar en un post ideal per iniciar-se en Twitter, cal “donar escalfor humana als nostres tuits” i crec que per extensió a la nostra activitat a les xarxes socials. No descarto, doncs, escriure
sobre com em sento després d’un congrés, explicar algun viatge, parlar del meu
estimat RCDE, o recomanar un llibre o una cançó.
puros”? Doncs com explico en els cursos d’escriptura, en començar a fer
recerca, prop del mar i al bell mig de les obres olímpiques de Barcelona’92, vaig
tenir sempre al calaix de la meva taula una caixa de
puros. En ella anava guardant “retalls”. Retalls de coses que
m’agradaven. Retalls de cartes rebudes que em servien de model per començar a
escriure o acomidar-me amb les fórmules correctes en anglès. Retalls amb una
figura d’un paper que m’havia
atrapat. Retalls d’un curs que volia fer o d’uns apunts que calia tenir a mà.
Retalls d’anuncis de beques i de feina. I no només retalls: entrades d’un museu
visitat d’esgarrapada després d’una reunió, reprint
requests o targetes de visita d’epidemiòlegs il·lustres. I a casa tampoc
han faltat mai les caixes de puros, per guardar alguna que altra foto, lletres
de cançons inacabades o recordatoris de trobades.
la del calaix a la meva taula del despatx, va anar alimentant-se a poc a poc, i
en moltes ocasions m’alimentava a mi. Ara, això és una declaració d’intencions,
pretenc fer una nova caixa de puros que gràcies a internet pugui també
alimentar altra gent (sí, això és ser una mica pretenciós). Bé, com a principal
objectiu tinc –no ho vull pas amagar– que em serveixi d’entreteniment, i si a
més a més aquesta caixa de puros virtual entreté i ensenya quelcom a algú,
encara millor.
nota més personal, us explico una mica més d’on ve això de les caixes de puros.
En sóc aficionat des de petit, quan els
estanquers del costat del colmado
dels meus pares ens donàven caixes de puros (buides, és clar). Les feiem servir
a la tienda
per guardar i tenir endreçades coses: les gomes de pollastre, els
cartells amb els preus dels productes que el meu pare endreçava i tornava a
endreçar als prestatges de la botiga, els sobrets d’espècies o els comptes
pendents de saldar d’algunes clientes. El seu tacte, formes, colors i olors
diferents m’agradaven –sí, ho confesso. Poc sabia jo que després em dedicaria
a investigar per tal de controlar l’epidèmia tabàquica!
Per tot això
aquest nom. M’agradarà seguir posant coses en aquesta caixa de puros i
compartir-les amb tots vosaltres. I demano “des de ja” certa
benovolència i comprensió amb els posts.
Les vostres aportacions en forma de comentaris seran, com no pot ser d’una
altra manera, molt ben rebudes. Gràcies per endavant!
Respon a Esteve Fernández Cancel·la les respostes