Caixa de puros

Any: 2012

  • Investigación en control del tabaco: la presentación

    Tal y como adelantaba en el post anterior, el pasado viernes 25 de mayo intervine en las III Jornadas del CNPT con una ponencia previa a la mesa sobre investigación en tabaquismo, en la que se iban a presentar proyectos de investigación en marcha.

    Pues siguiendo el guión que tracé, aquí tenemos las diapositivas de la ponencia. Tras enmendar el título de forma razonada (diapositiva de arriba) presenté la pregunta inicial que me había planteado:

    Y tras ello pregunté al público qué opinaban sobre algunos resúmenes de artículos que proyecté… ¿eran de investigación en control del tabaco?  La respuesta fue variada, no lo tenían muy claro… ¡ese era el efecto deseado!

    Quise concluir esta “introducción” con una definición más o menos formal de qué entendemos por “investigación en control del tabaco”, y para ello me serví ya de las dos grandes revistas en este campo: Tobacco Reearch y Nocotine & Tobacco Research.

    Y lo rematé con mi opinión (bastante evidente en el post anterior):

    Tras intentar dejar más o menos claro que entiendo/entendemos por investigación en control del tabaco, el paso siguiente era justificar cómo podíamos aproximarnos a la pregunta que daba título a la conferencia… para mi era fácil partiendo de la idea de que “la investigción sin publicación no és investigación” (no sé si fuí demasiado duro, pero creo y defiendo que es así):

    Pasé, por lo tanto, a explicar que ibamos a “hacer la foto” a partir de los artículos publicados desde 2000 a 2011 en Medline, mediante una búsqueda sencilla a través del WoK… sin pretensiones bibliométricas (para eso hay otros trabajos de buenos colegas neumólogos/documentalistas (publicados en Archivos de Bronconemología, principalmente).  Con esta búsqueda aparecieron 814 artículos:

    Estos 814 artículos (con sus ruidos y sus silencios) se distribuyen de forma creciente en los últimos doce años. El 92% de ellos se han publicado en inglés y parecen dar cuenta de cierta vitalidad… aunque hay que
    tener en cuenta que lo que se publica “hoy” se corresponde normalmente con una investigación finalizada un año y medio o dos años antes… que seguramente se había iniciado también uno o dos años atrás… por ejemplo, los 94 artículos publicados en 2010 fueron seguramente escritos el año 2009 como fruto de proyectos iniciados el año 2008 o 2007, o incluso algún año más atrás…

    Ya casi en tiempo de descuento mostré en qué revistas se habían publicado esos 800 artículos (con alguna sorpresa, con revistas como “Transplantation proceedings”, los autores más prolijos (con los consabidos errores del WoK para indizar… nótese algún autor repetidopor variaciones en la forma de escribir su nombre y/o apellido) y las temáticas:

    Y para acabar, más que dar unas conclusiones quise dejar abiertas algunas preguntas para ser discutidas al final de la mesa. Son preguntas derivadas de la aproximación que había hecho, y que creo que también podemos discutir en esta “caixa de puros”. ¡Espero vuestras aportaciones!

  • Recerca en control del tabac a Espanya

    Aquesta mateixa setmana tenen lloc a l’Hospitalet de
    Llobregat les Terceres
    Jornades del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme    . Formo part, amb
    una dotzena de col·legues més, del Comitè Científic de les Jornades, que
    presideix en Carles Ariza, bon col·lega i amic. No vaig poder resistir-me a la
    invitació que em va fer fa uns mesos, i menys quan em va plantejar una novetat a
    les Jornades.  A més del caire “formatiu”
    que tradicionalment tenen, la Junta del Comitè apostava per fer la recerca més
    present, amb un format una mica innovador, consistent en una sessió
    sobre recerca, amb la presentació de projectes en marxa    . L’encàrrec era
    vetllar, amb el Carles mateix, per aquesta sessió i fer la xerrada
    introductòria sobre “la situació sobre de la recerca en tabaquisme a Espanya”.

    Com a pas previ per preparar la ponència (de 20 minutets) he decidit posar ordre i esbossar algunes de les idees a desenvolupar. Després ja vindrà el
    com ho explico amb unes diapositives que m’ajudin a fer un discurs coherent i,
    si és possible, interessant i amè per a l’audiència.

    Potser la primera cosa que cal fer és definir què entenem per “recerca en tabaquisme”.
    A mi m’agrada més utilitzar recerca en “control
    del tabac”    , que crec és una denominació més inclusiva i que
    internacionalment s’està utilitzant en les darreres dècades (“tobacco control
    research”). Entenc per recerca en control del tabac aquella recerca  dirigida a conèixer com prevenir el consum de
    tabac a nivell individual i poblacional, desenvolupar intervencions i avaluar
    la seva efectivitat. Recerca en control del tabac inclou conèixer com
    s’expandeix l’epidèmia, com evoluciona al llarg del temps en un lloc concret i
    a nivell mundial o quins efectes té el consum de tabac i l’exposició al fum
    sobre la salut de les persones. Recerca en control del tabac també es refereix
    a conèixer els mecanismes pels quals les persones esdevenen fumadores (des de
    recerca bàsica sobre farmacologia de la nicotina o polimorfismes genètics a
    factors grupals o el paper del cinema o la publicitat), desenvolupar i avaluar
    l’eficàcia de tractaments (farmacològics i no farmacològics), o estudiar la
    influència dels aspectes socials i econòmics en la prevenció, el manteniment o
    l’abandonament de l’hàbit. La vitalitat de la recerca en control del tabac es
    reflecteix en que disposem de dues revistes internacionals altament especialitzades
    (Tobacco Control i Nicotine Tobacco Research), a banda
    de les nombroses revistes generalistes i d’especialitats que acullen una ingent
    producció científica en tots aquests àmbits. Per cert, us recomano el número
    especial de Tobacco Control per celebrar el seu 20è aniversari    : és la més
    clara mostra de les variades aportacions de la recerca en control del tabac per
    aturar l’epidèmia.

    Per això mateix, i en segon lloc, crec que una bona fotografia de la recerca en tabac
    a Espanya s’hauria de fer a partir justament a partir dels articles    , que
    són el resultat esperat de la recerca. Intentaré fer unes cerques “pragmàtiques”
    per poder tenir una idea (cal encertar amb els termes de cerca!): quants
    articles s’han publicat en els darrers 10 o 20 anys?, quina ha estat
    l’evolució? quants en revistes internacionals?, quins temes han abordat
    (epidemiologia, conseqüències del tabac, prevenció, tractament)?. Vull fugir d’anàlisis
    bibliomètriques sofisticades, que tampoc ser fer, i intentar obtenir una foto
    fàcil d’entendre (però no simplista). La foto potser seria més completa si
    pogués revisar els projectes de recerca en marxa. Però això és complex. Bona part
    de la recerca és finançada per les administracions (FIS, agències de comunitats
    autònomes) i l’accés a les seves bases de dades de projectes, tot i que és
    possible, és molt complicada. Però a més bona part de la recerca té finançament
    d’altres fundacions privades o companyies, amb accés a la informació tant o mes
    difícil que en el cas de l’administració pública.

    En tercer lloc m’agradaria perfilar qui investiga en control del tabac. Quines institucions, quins
    grups, quines persones i quin perfil tenen. No tenim ni CIBER ni RTIC que
    s’ocupi del tabac específicament. La recerca en control del tabac, per la definició
    que feia abans, hauria de ser eminentment de caire multidisciplinar i, seguint
    la tendència en recerca biomèdica en general, de caire col·laboratiu entre
    grups i institucions nacionals i internacionals. Espero poder treure quelcom de
    l’anàlisi dels articles!.

    Sense saber encara quin serà el resultat d’aquesta
    “aproximació” a la recerca en control del tabac a Espanya si que veig ja
    bastant clar que serà incompleta i que, a banda de les conclusions
    “descriptives” m’hauria d’atrevir a dir quelcom més. Però com? Això caldrà
    pensar-lo amb una mica més de calma! De moment, tinc esbossada la xerrada. Dintre
    de poc us ensenyo com ha quedat.

  • Cómo redactar un artículo… ¡y no me canso!

    Hace unas horas que he vuelto a casa*, cansado pero contento, después de impartir con Ana M. García un seminario sobre “Cómo redactar un artículo científico” de la Fundación Dr. Antonio Esteve, organizadora y “culpable” (sobretodo Fèlix Bosch, su director y buen amigo) de que este Seminario no pare. Y ya van 25 ediciones. 

    Una buena amiga me preguntaba no hace mucho: “mmm… ¿y no estás un poco cansado de dar este seminario?”. Y la respuesta es “no” –ella ya lo sabía. Cuando te gusta la docencia, y además tienes cierta experiencia con la escritura de artículos como autor y como editor de una revista, no te aburres con una cosa así. O al menos yo no me aburro. Me lo paso muy bien. Me siento incluso hasta un privilegiado: enseñar, a partir de lo que has aprendido, de lo que haces a diario, disfrutando, e incluso cobrando por ello, ¡es todo un privilegio! Y más teniendo delante 20 ó 30 personas deseosas de aprender. Cada una con su mochila, con más o menos experiencia, pero que en menos de una hora ya han caido en el embudo y se dejan conducir por él.


    ¿Por qué enseñar escritura cienífica? Sorprendentemente, la escritura científica no es todavía una materia frecuente en los planes de estudio de grado y posgrado, aunque algo se ha avanzado en los últimos años. Aunque los científicos de todos los ámbitos, y no menos en el biomédico, saben de la importancia de publicar (el publish or perish marcó época y sigue causando estragos), las habilidades para hacerlo forman parte, por lo general, del aprendizaje informal de doctorandos e investigadores motivados –¡y eso en el mejor de los casos!. Los investigadores han de escribir y publicar artículos, puesto que sin publicación la investigación queda inconclusa. Una investigación sin publicaciones no es una investigación.

    Como nuestros alumnos saben, en el seminario usamos la metáfora del embudo varias veces: para nosotros es simil de lo que debería ser un artículo. Una estructura por la que conducir a nuestros lectores hacia una única salida posible: comunicar eficientemente los resultados de nuestra investigación. De la misma manera intentamos captar su atención durante el seminario y conducirlos por la anatomía y fisiología del artículo, los trucos para una escritura eficiente, los intríngulis del proceso editorial y la ética en las publicaciones. Y enseñar esas cosas te hace volver a reflexionar sobre ellas, a estar atento para seleccionar nuevos ejemplos, a aprender de los errores, a pensar cómo comunicar mejor, a confrontar el “yo-autor” y el “yo-editor”…

    Estoy contento de haber repartido más de 600 embudos en los últimos 8 años por toda España, codo a codo con Ana, y con la ayuda de Fèlix, Elisabeth, Pol, Laura, Elisabet y Sergi de la Fundación. Doy las gracias a todos ellos, y a los participantes en estas 25 ediciones, por permitirme pensar que de esta manera también contribuyo al avance de la investigación en este país y, sobretodo, por hacerme sentir tan bien.



    *PS: Cuando acabo de escribir esto ya han pasado 24 horas desde el Seminario. Pero las sensaciones no cambian. Y además, he visto un post que me ha hecho sentir bien –gracias Ángela! 🙂

    1ª Edición: Valencia, enero de 2004 (foto: Fundación Dr. Antonio Esteve)

    25ª Edición: Barcelona, mayo de 2012 (foto: Fundación Dr. Antonio Esteve)

  • Per què “Caixa de puros”?

    Començar un bloc amb una
    justificació, un “per què del bloc”, deu ser el més raonable. En el
    meu cas, crec que val la pena tractar d’explicar-ho quan abans millor, perquè
    més d’una i d’un dels qui em coneixeu segur que esteu sorpresos.

    En aquest bloc vull
    intentar combinar escrits amb reflexions, experiències, neguits o simplement
    pensaments de diferents àmbits de la meva vida professional i no tan
    professional. Pensava en l’epidemiologia, com no, en l’epidemiologia del càncer
    i en el control del tabaquisme. Algunes reflexions les he anat canalitzant, i
    les seguiré canalitzant, en el bloc de la Unitat de Control el Tabaquisme, i
    quan calgui, aquí en faré referència. A la “caixa de puros” tindran
    cabuda escrits sobre tabaquisme, potser amb visions més personals que les del
    bloc “institucional”. A més a més, tinc ganes d’escriure i de donar
    difusió a temes de redacció biomèdica  (i
    journalology) l’altra meva gran
    passió professional ara per ara. Però no descarto comentar altres notícies
    sobre divulgació científica, sobre recerca biomèdica
    i la seva gestió, o sobre educació mèdica.

    Tinc ganes que la
    “caixa de puros” tingui un aire ben personal. Com diuen els savis de la London
    School of   Economics     en el blog Impact of Social Sciences, també crec que els “academics“, si ens veiem amb cor i ens agrada, hem de bloguejar el fruit de la nostra recerca
    i part del nostre dia a dia professional. Després del primer any i escaig de
    ciberactivitat, i com molt bé recomanen @twittboy i @ArtePresentar en un post ideal per iniciar-se en Twitter, cal “donar escalfor humana als nostres tuits” i crec que per extensió a la nostra activitat a les xarxes socials. No descarto, doncs, escriure
    sobre com em sento després d’un congrés, explicar algun viatge, parlar del meu
    estimat RCDE, o recomanar un llibre o una cançó.

    Per què “caixa de
    puros”? Doncs com explico en els cursos d’escriptura, en començar a fer
    recerca, prop del mar i al bell mig de les obres olímpiques de Barcelona’92, vaig
    tenir sempre al calaix de la meva taula una caixa de
    puros. En ella anava guardant “retalls”. Retalls de coses que
    m’agradaven. Retalls de cartes rebudes que em servien de model per començar a
    escriure o acomidar-me amb les fórmules correctes en anglès. Retalls amb una
    figura d’un paper que m’havia
    atrapat. Retalls d’un curs que volia fer o d’uns apunts que calia tenir a mà.
    Retalls d’anuncis de beques i de feina. I no només retalls: entrades d’un museu
    visitat d’esgarrapada després d’una reunió, reprint
    requests     o targetes de visita d’epidemiòlegs il·lustres. I a casa tampoc
    han faltat mai les caixes de puros, per guardar alguna que altra foto, lletres
    de cançons inacabades o recordatoris de trobades.
    La meva caixa de puros,
    la del calaix a la meva taula del despatx, va anar alimentant-se a poc a poc, i
    en moltes ocasions m’alimentava a mi. Ara, això és una declaració d’intencions,
    pretenc fer una nova caixa de puros que gràcies a internet pugui també
    alimentar altra gent (sí, això és ser una mica pretenciós). Bé, com a principal
    objectiu tinc –no ho vull pas amagar– que em serveixi d’entreteniment, i si a
    més a més aquesta caixa de puros virtual entreté i ensenya quelcom a algú,
    encara millor.
    I com que vull fer alguna
    nota més personal, us explico una mica més d’on ve això de les caixes de puros.
    En sóc aficionat des de petit, quan els
    estanquers del costat del colmado
    dels meus pares ens donàven caixes de puros (buides, és clar). Les feiem servir
    a la tienda
    per guardar i tenir endreçades coses: les gomes de pollastre, els
    cartells amb els preus dels productes que el meu pare endreçava i tornava a
    endreçar als prestatges de la botiga, els sobrets d’espècies o els comptes
    pendents de saldar d’algunes clientes. El seu tacte, formes, colors i olors
    diferents m’agradaven –sí, ho confesso. Poc sabia jo que després em dedicaria
    a investigar per tal de controlar l’epidèmia tabàquica!

    Per tot això
    aquest nom. M’agradarà seguir posant coses en aquesta caixa de puros i
    compartir-les amb tots vosaltres. I demano “des de ja” certa
    benovolència i comprensió amb els posts.
    Les vostres aportacions en forma de comentaris seran, com no pot ser d’una
    altra manera, molt ben rebudes. Gràcies per endavant!