dissabte, 20 d’octubre del 2012

Estimat Manel

Manel Nebot Adell


Divendres, de matinada, el Manel ens va deixar.

Molta ràbia i dolor, molta angoixa i desorientació. Molta estimació. Moltes llàgrimes, contingudes i no contingudes, amb els amics i companys. Érem lluny de Barcelona, però teníem el nostre pensament en ell. No vàrem creure el missatge que rebíem, no podia ser... "l'han sedat i esperen el final", i així va ser en poques hores.

El Manel va ser un bon company i un millor amic. Fa unes hores intentava recordar "quan" el vaig conèixer... 1995 ó 96... potser 3 ó 4 anys abans fins i tot, quan jo feia de becari a l'IMIM i ajudava amb els seminaris al Miquel, a la UDIMAS... tan se val! El cas és que amb el Manel vaig aprendre molt, va deixar que em colés una mica en la seva vida i la seva feina, i em va ajudar en el camí en la recerca en tabaquisme, on el seu recorregut abans i ara m'enlluerna i inspira.

I vàrem fer camí junts, reunions, viatges, hores d'espera, articles, rodes de premsa, projectes i sempre molta il·lusió per anar més enllà i seguir avançant, malgrat alguna desavinença de tant en tant, la manca de finançament, estar massa embolicats amb més coses del compte o, simplement, sentir-nos cansats.  Crec que hem fet un bon equip, també amb la nostra estimada Maria José, que serà difícil de superar. Un privilegi treballar amb tu, i riure amb tu. Et trobaré(m) molt a faltar, et tindré(m) molt present, i seguiràs amb nosaltres malgrat la dura realitat que ja no hi ets.


~~~~~~

Reseñas sobre Manel

"Manel Nebot nos ha dejado" en el blog del grupo de educación sanitaria y promoción e la salud del PAPPS-SEMFyC, por Rorigo Córdoba y Carmen Cabezas.

Post en facebook, grupo "Global Tobacco Control Network", por Esteve Fernández.

Obituario en La Vanguardia, por Joan R. Villalbí

~~~~~~

El viernes, de madrugada, Manel nos dejó.

Mucha rabia y dolor, mucha angustia y desorientación. Mucha estimación. Muchas lágrimas, contenidas y no contenidas, con los amigos y compañeros. Estábamos lejos de Barcelona, ​​pero teníamos nuestros pensamientos puestos en él. No podíamos creer el mensaje que acabábamos de recibír, no podía ser ... "lo han sedado y esperan el final", y así fue en pocas horas.

Manel fue un buen compañero y un mejor amigo. Hace unas horas intentaba recordar "cuándo" lo conocí ... 1995 o 96 ... quizá 3 o 4 años antes incluso, cuando yo era becario en el IMIM y ayudaba con los seminarios a Miquel, en la UDIMAS ...¡no importa! El caso es que con Manel aprendí mucho, dejó que me colara un poco en su vida y su trabajo, y me ayudó en el camino en la investigación en tabaquismo, donde su recorrido antes y ahora me deslumbra e inspira.

E hicimos camino juntos, reuniones, viajes, horas de espera, artículos, ruedas de prensa, proyectos y siempre mucha ilusión por ir más allá y seguir avanzando, a pesar de alguna desavinencia de tanto en tanto, la falta de financiación, estar demasiado envueltos con más cosas de la cuenta o, simplemente, sentirnos cansados. Creo que hemos hecho un buen equipo, también con nuestra querida María José, que será difícil de superar. Un privilegio trabajar contigo, y reír contigo. Te echaré(mos) mucho de menos, te tendré(mos) muy presente, y seguirás con nosotros a pesar de la dura realidad que ya no estás.