Fa unes setmanes, el 28 de febrer, vaig complir 50. 50 anys, "que no son nada"... Estic content, perquè fent una miradeta enrera crec que són 50 anys, de moment, ben aprofitats. Com li he dit a molta gent, fins i tot em trobo millor ara que quan vaig fer els 40. Els qui em coneixen segurament recorden que vaig fer la festa dels 40 i poc després passava pel quiròfan...
He fet 50, i això vol dir que al meu voltant la gent també creix... I això es veu sobretot en els fills, que amb 22 i casi 20 anys et fan pensar que hem fet, amb la Pitura, bona feina. Bona feina de portes endins i bona feina de portes enfora. La comunitat d'amics, festiva, reflexiva i celebrativa, segueix ferma i sent un puntal. I segueixo atabalat a la feina. Els projectes se succeeixen i content perquè crec que tenen cert impacte. El grup de persones que confien en mi i es deixen dirigir és extraordinari, i crèixer plegats professionalment no té preu.
Pels 50 no he tingut festa, ni sorpresa ni "oficial", ni he muntat cap celebració especial. Però estic supercontent perquè ja divendres, abans de l'aniversari, vaig tenir el primer "festejo" (i sorpresa) a l'ICO. La segona sorpresa va ser amb la família extensa (mare, germans, nebots...) i la calçotada familiar improvisada es va convertir en una festeta. I a casa també ho vàrem celebrar els quatre, una cloenda de cap de setmana genial... que encara va tenir una seqüela dimarts al vespre amb una darrera burg-sorpresa dels amics!
M'agradaria que aquest aniversari impliqui un cert punt d'inflexió en algunes coses. Poder estar més per la família i els amics, i menys atabalat per la feina, i potser també una miqueta més per mi. Posem objectius? Dedicar prou temps a intentar aprendre tocar el piano (porto tres classes!), mantenir el prentetemps, revifar la caixadepuros (amb posts més curtets i més vivencials), seguir fent esport, ser més a casa, estar més alegre i ser més positiu... En sis mesos ho revisem, a veure si tot això són més que bons desitjos propiciats per l'aniversari!.