dimecres, 3 d’abril de 2013

In memoriam: Giovanni Invernizzi (1949-2013), ricercatore e amico


Diumenge passat al vespre (31/03/13) va morir en Giovanni Invernizzi d’un infart de miocardi. Avui dimarts al matí ben d’hora, quan pujava les escales camí de la porta de l’ICO, el cor m’ha fet un tomb en començar a llegir el missatge al mòbil de la nostra amiga Cinzia, on només podia llegir: “Caro Esteve, non so se ti è già arrivata la notizia...”. No sé ben bé perquè, però he pensat immediatament en el Giovanni. Han estat unes fraccions de segon, quan després de pensar en negatiu m'he dit a mi mateix “treu-te això del cap”... les mateixes fraccions de segon que he necessitat per clicar i acabar de llegir el missatge:“...ieri Giovanni ci ha lasciato. Ha avuto un infarto e nulla è servito pertenerlo qui con noi.” Llàgrimes (com ara mateix), impotència, una vegada més desorientació i desconsol. Descansa en pau Giovanni.

G. Invernizzi (per Rigamonti - La Provincia di Sondrio)

En Giovanni era un metge compromès amb la salut pública. Després d’especialitzar-se en immunologia va seguir la seva formació i va treballar molts anys a l’Istituto dei Tumori a Milà, si bé fa uns anys va tornar a exercir de metge de família al poblet de Chiavenna, a la província de Sondrio, als Alps italians. Però no havia renunciat a la recerca i continuava liderant i ben involucrat en diversos estudis, amb el seu inseparable amic Ario Ruprecht, el Roberto Mazza, el Roberto Boffi, la Cinzia DeMarco, el Manel Nebot (traspassat fa uns mesos), la María José López, el Giuseppe Gorini, el Silvano Gallus, el Luke Clancy, el Constantino Sioutas, el José Precioso i jo mateix. Estudis directament relacionats amb la salut de la població, com ara l’avaluació del famós EcoPass per reduir la contaminació atmosfèrica al centre de Milà (que li ha valgut el sobrenom de “il medico «antismog»” com publicava avui dimarts “Il Corriere della Sera”). I també els estudis europeus com ara l'IMPASHS sobre contaminació per fum del tabac en bars i restaurants que va liderar el Manel, amb l’experiència grandíssima del Giovanni en la mesura de les partícules PM2.5. El darrer projecte en que el vaig enredar era l’estudi HATLAS per mesurar la contaminació del fum del tabac en  diferents tipus d'espais oberts o semi-oberts.

En Giovanni s’apassionava amb aquests estudis. Recordo quan ens explicava els estudis a la zona Ecopass a Milà. O quan més entusiasmat encara ens va fer una visita guiada a “El darrer sopar” de Leonardo, a Santa Maria delle Grazie a Milà.Allí, el Giovanni i l’Ario portaven un bon grapat d’anys mesurant en temps real la contaminació per partícules i fums negres en el refractori on és exposat i en la càmera darrera el fresc, i més important, com reduir aquesta contaminació. Un altre estudi que explicava cofoi va ser el del fum ambiental del tabac durant un partit de l'Inter a l’estadi Meazza (San Siro) [video a 1-Mediaset]. D’aquesta,vàrem decidir que calia fer un estudi a diferents estadis europeus, aprofitant els partits de la Champions (qualsevol excusa és bona...) i el fet de les diferents legislacions al respecte i tipologies d’estadis... després vàrem intercanviar alguns emails però no ens vàrem acabar de posar a dissenyar-lo “sul serio”.Potser ara, amb l’Ario, la Cinzia, el Roberto, i en Joseba, amb qui també hem rumiat en fer mesures a estadis espanyols després que ell en fés a San Mamés, seria el moment d’intentar trobar temps i finançament per fer-lo, com a bon tribut a la memòria del nostre estimat amic.

Trobarem a faltar el Giovanni. Des de la teva disposició a fer-nos entendre conceptes físico-químics sobre les partícules i el fum que als epidemiòlegs se’ns travessen, als teus relats sobre com havia mesurat partícules aquí o allà. Trobarem a faltar encara més el teu riure viu i el teu somriure amable, i aquell bon humor (un xic britànic) que acostumaves a destil·lar, i les paraules d’ànims en moments ara ridículament baixos (com ara a Lió quan participàvem en el Handbook sobre avaluació de lleis de control del tabaquisme), i també la música que brollava del piano quan feies ballar els teus llargs dits sobre del reguitzell de tecles blanques i negres... Et trobarem a faltar, Giovanni.

No vull acabar aquesta nota sinó amb la darrera frase (maquíssima) del missatge de la Cinzia (ancora grazie!): ...en Giovanni “trobarà en Manel esperant-lo i també allí riuran tot parlant de ciència”. Això ho diu tot sobre el Giovanni i sobre el Manel. Amics que ens han deixat injustament.


Cap comentari:

Publica un comentari