dimarts, 20 de gener de 2015

No tot el càncer és mala sort


Un article científic sobre les causes del càncer publicat a la revista Science (2 de gener 2015) ha generat nombrosos comentaris tant en els cercles científics com en l’opinió pública. Aquest article, que ha rebut gran cobertura mediàtica, conclou que les mutacions a l'atzar (o la "mala sort" en paraules dels seus autors) són "els principals contribuents al càncer en general, sovint més important que la predisposició heredada o factors ambientals externs".

No pretenc entrar a discutir les bondats i deficiències metodològiques de l’article (que es publiqui a Science hauria de ser, teòricament, garantia d’excel·lència) ni el paper dels periodistes i els informadors, i també dels propis autors, en l’amplificació dels resultats amb titulars com els vistos. La hipòtesi de tractar d'explicar (i quantificar) l'atzar que hi ha en la gènesi del càncer a través de la comparació de les divisions cel·lulars i el risc absolut de càncer és atractiva, i a ben segur que aquest treball obrirà les portes a estudis experimentals  in vitro i in vivo, i potser a altres estudis epidemiològics. Però bé, no puc resistir-me a comentar dos detallets: 1) en sí, es tracta d’un estudi de correlació o ecològic (la unitat d’anàlisi és el tumor, i es relaciona el risc de desenvolupar aquest tumor amb el nombre de divisions de les cèl·lules mare d’aquest tumor -dades derivades de la literatura), per la qual cosa l'estudi és a risc de patir l’anomenada “fal·làcia ecològica”, i 2) l’anàlisi no inclou alguns tipus importants de càncer (com ara el de mama) ni existeix cap mena de ponderació de la freqüència de cada tipus de càncer en l’anàlisi de correlació i les estimacions globals.

Titular al New York Times
Titular a l'ARA
La meva intenció és centrar-me en el missatge que ha circulat ("la mala sort explica la majoria dels càncers") i la conclusió dels autors, que proposen més atenció a la detecció precoç d’alguns tipus de càncer, és a dir, l’avançament de la seva detecció un cop ja desenvolupat el càncer mitjançant el cribratge (com actualment ja es fa amb el càncer de mama en dones amb els programes de mamografia) que al control  dels seus factors de risc, tot evitant que la malaltia es desenvolupi (com és el cas del control del tabaquisme, que evitaria la majoria dels casos de càncer de pulmó i un percentatge molt elevat d’altres càncers també relacionats amb el tabac).

L’evidència acumulada en les darreres dècades indica que ambdues estratègies són necessàries, i que cal aplicar-les segons el tipus de càncer. En l’actualitat sabem que a més a més del tabaquisme en diferents tipus de càncer, existeixen altres factors “ambientals”, com ara la dieta pobre en vegetals, l’obesitat, el sedentarisme, el consum excessiu d’alcohol, l’exposició a radiacions ultraviolades, l’exposició a compostos orgànics persistents o algunes infeccions bacterianes i virals que contribueixen al risc de desenvolupar càncer. I sabem que podem controlar aquests factors amb canvis en els estils de vida i fins i tot amb vacunes, com és el cas de la prevenció del càncer de fetge gràcies a la vacuna contra el virus de l’hepatitis B. El progrés en el control del càncer passa per la seva prevenció primària (evitar els factors de risc) i secundària (la seva detecció precoç quan ja ha aparegut), com molt bé recull la nova versió del Codi Europeu contra el Càncer. El control del càncer passa també per la millora continua dels tractaments a l’abast (cirurgia, quimioteràpia, hormonoteràpia o radioteràpia) usats sovint de forma combinada i sota el control d’equips multidisciplinars. Aquests tractaments han augmentat la supervivència i la qualitat de vida de la majoria de pacients.

Tal i com constatat l'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer, "les llacunes que queden en el coneixement de les causes del càncer no han de ser simplement atribuïdes a la mala sort". Seria un error quedar-nos en això. Cal avançar en la recerca de les causes i la forma de prevenir-les efectivament quan sigui possible, sense menystenir la recerca i la implementació de programes de detecció precoç que en alguns tipus de càncer és l’abordatge d’elecció.

Esteve Fernández, és metge epidemiòleg i treballa a l'Institut Català d'Oncologia i a la Universitat de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari