dissabte, 15 de juny de 2013

Final de curs


Ja som a mitjans de juny. Mig any o, el que és el mateix, la segona meitat del curs. Fa sis mesos acomiadàvem l'any. Ara tanquem el curs. Aquest dues escales temporals ens van marcant el ritme. Els anys naturals i els cursos "acadèmics". 

Aquest matí m'he deixat sorprendre: una botiga, a Hèlsinki, amb tot el sòtan dedicat a guarniments de nadal. Tan a prop del nostre estiu, amb el cap de fet ja posat en què farem per Sant Joan i per vacances, que els avets "nevats", les estrelles, els "gnomos nadalencs" i les espelmes vermelles m'han arribat a confondre. Però m'he entretingut mirant-los, pensant on posaria aquella espelma o aquell nan (o on no els posaria). Per un moment m'ha semblat que m'havia despistat i que, en un "pasapalabra" inadvertit, se m'havia escapat el tan anhelat estiuet! I he pensat en el final de curs, el que hem fet i el que queda per fer. Perquè algunes coses van amb aquest calendari i altres amb el natural, a la feina i a casa. Tanquem un bon curs, crec. 

A la universitat, "superat" el primer curs amb l'assignatura reconvertida en mitja assignatura i al segon quatrimestre, i també primer any d'assignatura optativa i de treballs de fi de grau. Tot plegat força novetats que he sabut portar. A l'ICO anem per anys naturals, i l'estiu marca, si més no, una certa treva. Treva molt necessària, amb sis mesos intensos de gestió de projectes i persones, amb molt de temps dedicat a escriure i desescriure, i molts dies invertits en viatges (ara a l'avió, de tornada d'Hèlsinki). És el moment per veure com van les coses i preparar i agafar forces per a la resta de l'any, que caldran.

Ha estat també un curs d'estrenes, la uni per a la Mar i el batxillerat per al Lluc. Crec que bé, si més no per la meva banda, malgrat alguns nerviosismes... a vegades em sembla que les notes em preocupen més a mi que a ells. I durant aquest curs hem començat les celebracions dels 25 anys de casats amb la Pitura -que no acaben perquè això ho tenim en escala d'any natural! I ha estat un bon curs amb els amics, tot i els problemes de salut de pares i mares. L'empeny de cada dissabte amb la missa jove, malgrat alguns decensisos de tant en tant, va donant fruits. I la pregària de Taizé està també més viva que mai. La comunitat al voltant d'aquests dos nuclis, i el grup de coopes, es va fent ferma i ajuda en el dia a dia. Ha estat el primer curs del blog prentetemps.cat, projectet de parella del que estem molt i molt contents (amb casi 8000 visites des de l'octubre i 76 posts). I acabarem el curs de voluntariat a Castellnou, de cuiners, posant 10 dies de les vacances al servei dels joves que es formen com a monitors i directors de temps lliure. No és anar-se'n a la xinxanpun a no saber què trobaràs, però m'ho aprecio molt i li veig tot el sentit. Això és part de la meva, de la nostra, vocació.

I aviat serà el moment de plantejar-nos el nou curs, nous reptes i projectes en l'entorn personal, però això donaria per a un nou post...

Cap comentari:

Publica un comentari